En els últims anys s’està reforçant la figura del mecenes de la R+D com a entitat privada que té interès en finançar un projecte d’R+D d’una altra entitat de la qual es independent. D’aquesta manera, compensa la seva contribució aprofitant els beneficis fiscals que es generen per a la realització d’activitats d’R+D.
Hi ha diverses consultes vinculants de la Direcció General de Tributs que avalen una estructuració fiscal dins d’aquest règim de mecenatge, després d’haver estat finançant per aquesta via projectes de l’ordre de 100 milions d’euros en els últims anys.
El mecenatge tecnològic té els següents avantatges:
• No hi ha entrada de nous socis a la capital
• No hi ha participació en la gestió
• Sense límits al pressupost màxim del projecte
• No cal donar garanties (garanties)
• Sense la burocràcia habitual necessària en les administracions públiques
• Compatible amb el capital risc
• Augmenta la facturació i la rendibilitat
• Rapidesa en la resposta sobre la viabilitat de l’operació (menys de 2 mesos)
• No hi ha restriccions sobre el tema o els sectors…
En aquest context, la transmissió del dret de deducció fiscal per a projectes d’R+D és un instrument molt interessant per a aquelles empreses que puguin generar el dret a aplicar la deducció però no tenen la possibilitat d’aplicar aquest incentiu en el moment de presentar l’impost de societats; per a això, hi ha la possibilitat de transferir aquest crèdit fiscal a una empresa que demanda interès per reduir la factura fiscal que ha de pagar però que no realitza activitats d’R+D que puguin generar una deducció aplicable. La participació d’aquesta empresa (inversor fiscal) es faria a través d’una participació financera en una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) on l’empresa promotora del projecte proporciona el coneixement tecnològic per a la realització del mateix.
Joan Palmer
Enginyer d’analistes d’R+D/IT (Consultor col·laborador)